Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble.i seràs, per a sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols,et seguirà una polseguera.I tindràs fam i ti dràs set, no podràs escriure els poemesi callaràs tota la nitmentre dormen les teues gents,i tu sols estaràs despert,i tu estaràs despert per tots.No t'han parit per a dormir:et pariren per a vetlaren la llarga nit del teu poble.Tu seràs la paraula viva,la paraula viva i amarga.Ja no existiran les paraules,sinó l'home assumint la penadel seu poble, caminantentre una amarga polseguera,vida amunt i nacions amunt,una enaltida condició.No tot serà, però, silenci.Car dirà la paraula justa,la dirà en el moment just.No dirà la teua paraulaamb voluntat d'antologia,car la diràs honestament,iradament, sense pensaren ninguna posteritat,com no siga la del teu poble.Potser et maten o potserse'n rigen, potser et delaten;tot això són banalitats.Allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble.I tu, greument, has escollit.Després del teu silenci estricte,camines decididament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada